lunes, 27 de septiembre de 2010

La Festa de Comiat


Com podeu suposar, anar-se´n a Austràlia no deixa indiferent a gairebé ningú, no sé què reaccions provoca anar-se a les Alpujarras, però a les antípodes, encara que solament sigui per un any, és la similar a dir que et vas a la fi de la "Tierra Media".
Així que una vegada has pres la decisió de deixar als teus amics amb cara de:” pensava que es trobava malament però això ho supera amb escreix”, el menys que pots fer és una festa o alguna cosa semblatn de comiat on puguin dir-te que realment, no solament poden viure sense tu, sinó que de fet viuen millor sense tu!!!!...,
En el meu cas, vaig decidir ajuntar un dia (el 25 de setembre per a més senyals) a tots els meus culeguis (bé als quals van poder venir, perquè francament, intentar que un dia vagi bé a tothom és com intentar que la carbonero es faci periodista de Tv3, impossible!).
Així que ens vam posar mans a la obra, van juntar 20 cadires, unes quantes taules i una mica de carn, beguda, pastís i un altre pastís, i coca del Montseny i més pastís i xocolata desfeta, amb el resultat d'un empatx de tres parells de nassos!!. Però al final, el que compta és que ningú va sortir mal ferit, ni l´August agafant figues pujat a la figuera, ni les criatures banyant-se en un aigua més pròpia de novembre que de Setembre, ni Carles abraçant-se a qualsevol cosa que semblés un arbre, ni Santi fent malabarismes amb 3 pilotes i una barba que semblava un homeless demanant alguna cosa !!.
Així que després de la festassa, van decidir que havia arribat el moment del regal, i ens van obsequiar, juntament amb una targeta de cocodril Dundee, amb un meravellós i complet set de jocs malabars BORRAS, (perquè no sé si us he explicat que els meus amics són molt previsors), precisament en previsió d'una més que possible necessitat econòmica a Austràlia, van pensar que posar-se a bellugar pilotes, o cèrcols, en un Semàfor a Sydney o qualsevol ciutat del continent, ens podrà salvar de més d'una situació angoixant.!!..
Conclusió: home malabarista previngut, val per 4 mans i 5 peus!.
Gràcies Amics!!

martes, 21 de septiembre de 2010

On tot comença

Comencem l'aventura.
Desprès de pensar  sobre les possibilitats d´anar a veure món, o que el món ens vegi, i decidir que aquesta part del món havia de ser Austràlia, de la qual cosa l'única cosa que conec, per ser sincer, és que tenen un animal que va donant salts i que els deu agradar molt l'opera perquè es van gastar una pasta a fer l'Opera House!(que per l'aspecte es podria haver-hi anomenat punky house) i vistes les dificultats per realitzar el viatge i organitzar els preparatius, ens hem posat a la feina per fer un bloc on exposar, explicar, relatar,...... com ens va, que fem i que ens passa, la qual cosa no deixa de ser una tasca que sincerament no se si podrem portar a bon port.
 Però si ens anem al cinquè cony!!!.,com no podrem escriure un diari?, no ho va fer el Càpita cook que la va descobrir, (per als europeus s'entén), i anava en un vaixell de vela i escrivia a tinta xinesa.?
Començarem explicant els primers passos que hem seguit fins a arribar on ens trobem, que francament, mes que passos han estat pals de cec, sense pal!.., així que si ens ho permitiu ja us podem avançar la primera conclusió:
No et creguis res fins que no ho comprovis amb els teus propis, ulls, mans i tot el que tinguis amb capacitat sensorial.