Aquest dijous a la nit, em vaig despertar d'un profund somni a ritme de “ Ay que dolooo, Ayy que doloo, Ay que dolooo..”, encara atordit per la situació, el primer que se'm va venir al cap és que algú havia sintonitzat ràdio Teletaxi a Sydney!!., així que quan ja em preparava a escoltar en Justo Molinero entrevistant una altra vegada en Jordi Pujol, em vaig adonar que els que cantaven la cançó no eren els Chunguitos, sinó la Montse que estava al meu costat amb cara de, o em treus el dolor, o remata'm ja!!.
Per què… què és el pitjor que et pot passar a 20.000 Km de casa teva ?, (què dic fora, fins i tot a casa teva )…, sí, sí, un fotut mal de queixal!!... Així que després de revisar la farmaciola i donar-li unes quantes pastilles importades il·legalment des de casa,( que per sort no van detectar a la duana en les nostres maletes, perquè sinó el bloc es diria catalans entre reixes) va aconseguir aguantar fins al matí següent.
El mateix matí, ens vam posar a la recerca d'un dentista i vam anar a parar a un prop d'on vivim , si vivim a Chinatow, el dentista, es clar, era xinès! la veritat és que ja m'agradaria a mi que moltes consultes de dentistes fossin com aquesta, perquè semblava una nau espacial, nomes li faltava la pantalla en 3D. Així que quan vam arribar i van veure la cara de la Montse i que podia liar-se a trets si no l'atenien al moment, molt amablement van fer tot el possible per poder tractar-la.
Després de fer-li més fotografies a la boca que els japonesos a la Sagrada família, i ensenyar-nos les dents en una pantalla gegant, el dentista va pronunciar la paraula màgica, Strange case.., una altraaaaaaa vegada!!, però no va haver-hi prou a l'octubre??.
Així que després de discutir el cas entre diversos dentistes, van trobar el cabró, perdó el molar, que provocava aquests disgustos, van arribar al “quid de la qüestió”, què fer amb ell!!. Durant un quart d'hora van intentar explicar-nos quin era el tractament a seguir. Si ja és difícil entendre-ho en cristià, no t'explico el que és intentar entendre-ho en Anglicà, o la llengua de Shakespeare.
I llavors va arribar el segon que més mal fa després del mal de queixal (per què si fos el primer t'aguantaries el dolor!), el que costa!!... I veus, això si que ho vam entendre a la primera!, jo crec que ho hauríem entès encara que ho hagués dit en xinès. Així que la Montse es va quedar amb la boca tan oberta que no li va caler, al dentista, ni que li digués que l'obrís, de fet jo crec que li van posar anestèsia pel què diran, per què si no li haguessin posat ni s'assabenta (de fet diu que l'anestèsia encara li dura, però jo crec que el que li segueix fent efecte és la factura).
I dues hores després,.. algú em pot explicar com pot cabre dins d'una dent totes aquestes coses?, de fet, no m'estranyaria que la Montse comences a escoltar veus perquè el dentista s’hagués deixat el mòbil dins!. Es va aixecar de la llitera encara atordida per la factura (de la intervenció ni es va assabentar), ens van donar hora per acabar de rematar-la (però això ja entra al pressupost) i ens van enviar cap a casa amb un dolor menys i un mal de cap més. És el que tenen els efectes secundaris, de les factures s'entén.
Ay que dolooo, Ay que dolooo, Ay que doloooo.
