Aussies al Volant

Si pensem que Austràlia és un continent que està bastant allunyat de tot el món, ens pot donar una idea de com són els Australians. No em vull ni imaginar l'aïllat que podien arribar a sentir-se fa 15 anys, abans que Internet ens donés la sensació de que tot està molt més proper del que realment es troba, o 40 anys abans, quan arribar fins a aquí havia de fer-se per vaixell. El meu Pare tenía un oncle que se li va ficar en el cap que volia anar-se a Austràlia en els anys 40, (no en va la seva família era coneguda com els grills, per les bogeries que de vegades se'ls arribaven a ocórrer),així que amb el seu nen i la seva dona va decidir embarcar-se cap aquí, després de 15 dies en vaixell i al arribar a Brasil, la seva dona, la tia del meu pare, li va dir que, o ella, o els cangurs. 40 anys més tard van tornar a Espanya, des de Brasil, es clar!. 

Això ha fet dels Australians uns personatges si més no entranyables, almenys a primera vista, són extremadament educats i agradables, si et veuen amb un plànol a les mans et pregunten si necessites ajuda (suposo que amb el que costa arribar no volen que a més ens perdem) i fan veritables esforços per fer-se entendre, i això és realment admirable!, sobretot pel seu accent (gairebé com un andalús intentat pronunciar bé la Z, perquè si no, no se li entén. Alguna cosa titànica, la meva mare porta 50 anys aquí i encara està en això).

Però, (tot té el seu “però” en aquesta vida, fins i tot els diners!), quan es posen al volant, són com a animals engabiats. Aquest mateix home o dona que acaba de dir-te on trobar la propera parada de bus, t'ha acompanyat i fins i tot t'ha pagat el bitllet perquè no portes canvi, et pot atropellar amb acarnissament si et pares en la següent parada i se t'ocorre creuar el carrer amb el semàfor en vermell per als vianants. Perquè, no és que no et vegin o vagin de pressa i no els doni temps a reaccionar, no, no, és que apunten i acceleren.
Existeixen 2 tipus de conductors temeraris, el silenciós i el follonero. El primer es caracteritza per la seva extrema habilitat per apropar-se a tu sense que t'adonis, és com un tauró o un tigre d'una pel·lícula que fins que la música no sona no t'adones que està allà, a l'aguait. Per sort els pot el seu desig d'atropellar-te i quan són a punt d'aconseguir-ho acceleren com a bàrbars i llavors se'ls pot esquivar en l'últim moment als crits de uyyyyyyyyyy!!!!.., (això sona igual en anglès que en espanyol). El segon, el follonero, es veu millor des de la llunyania, però és bastant més desagradable, ja que normalment porta la música a sac i el motor sona com 10 tràilers arrencant, però el que els distingeix per sobre dels altres, és la seva manera d'insultar-te quan no han aconseguit agafar-te, treuen el cap per la finestreta i deixen anar això de Fuck youuu!!, i un munt de paraules absolutament inintel·ligibles per mi, encara que tot arribarà, si abans no atropella algú.

Per sort, alguns semàfors de vianants tenen la decència d'anunciar-te els segons que et queden per poder creuar el carrer, la qual cosa és d'agrair, ja que quan un cotxe s’apropa d’ aquesta manera pots saber els segons que et queden de vida o game OVER!.., perquè aquí el temps en el qual el ninot està en verd ho van calculant en funció del  record mundial dels 100 metres llisos, cada vegada que s'aconsegueix un nou  record, tornen a baixar el temps de creuar el carrer, vaja.. que jo ja estic sofrint pels propers campionats del Món!!..

En fi, sembla ser que el neng de castefa tenía un avi australià que va emigrar a aquestes terres i va tenir descendència, així que no m’estranyaria que el dia que pugui entendre millor els insults del conductor  follonero, em digués alguna cosa així com: “ Que pasaaaaaaaaaaa neeennnnggg” but in English, of Course!