Sydney no es ciutat per pobres

Un quilo de tomàquets 4$, un enciam iceberg 2$, un quilo de cebes 3,5$, un mango 4$ cadascun, un quilo de pollastre 9$, un quilo de vedella 25-30$, un bitllet d'autobús 4$, un targeta de 10 viatges només pel autobús 16,30$, llogar una habitació d'un pis 200$ preu mínim PER SETMANA, fer un curs d'anglès per poder treballar 20 hores, 180$ per setmana, el ferri per anar a la zona nord de Sydney i creuar el riu Parramata 13$ anada i tornada, un paquet de pà de motlle marca blanca 2,75$, una ampolla d'aigua del súper 1,5$ (les de marca 3$) una ampolla d'oli d'oliva d'1 litre 10$, canviar el visat de turista a estudiant 550$, una cervesa en un bar decent de 6 a 8$, trobar una llauna de tonyina per 1 dòlar un miracle, pernil dolç 15$ el quilo, un quilo de pomes 7$, trobar una barra de pa és difícil, trobar-la per menys de 2$ un ofertón, 375 ml de sabó per al cos d'oferta 5$ i un cafè en un bar del centre perquè se't passi l'esglai després d'un dia de compres 4$.., com deia l'anunci... viure a Sydney un temps… ens costarà un ronyó i part de l'altre.Per tota la resta si encara tens la Mastercard és que t'ha tocat la primi i un premi gros!!.

Anar a un gran súper (aquí la marca més vista és Coles o AIG), és com anar a una batalla, jo crec que la gent no va a comprar, agafa un carro i van donant voltes pels passadissos del súper, quan posen un article en oferta (ho van fent durant tot el dia), es llancen a per ell i arrasen l’estanteria, si no vols entrar en conflicte, et quedes amb les restes o senzillament, sense res.

 
Aquí hi ha tres classes de productes, la marca blanca, la d'oferta, i el producte de marca, aquest últim sabem que existeix però encara no hem aconseguit saber que se sent al provar-ho, de fet, crec que veurem abans un cangur creuant un pas de vianants a Sydney (quan els tinguin, clar).

Per sort, ara ens mudarem a un nou “apaaaartment” (aquesta història veurà la llum en un proper  capítol, i no serà curta, precisament), prop de Haymarket, que és un gran mercat central on la majoria de parades les regenten xinesos i a part en un mercadillo també venen fruita, verdura, etc.., i per sort, a millor de preu, li diem el melcadona!

Però com una cosa no treu un altra, també haig de dir que des que estic aquí, el tomàquet sap a tomàquet, la vedella a vedella, i el pollastre a teriyaki ( bé això solament si ho menges en un restaurant, sinó sap a pollastre, pollastre)!, el que  vull dir amb això és que m'agradaria saber què cony he estat menjant jo aquests últims 2 o 3 anys!,(que obrin una investigació ja!!, qui s'ha quedat amb el gust de les coses!!?).

Encara que com sol succeïr, tota moneda té la seva cara i la seva creu. Sydney és una ciutat meravellosa pels no fumadors, pràcticament no trobes a ningú pel carrer fumant, no veus burilles a les platges o el terra i des que hem arribat no recordo fum de tabac a prop de mi, crec que és perquè aquí en els paquets han suprimit el missatge del tabac mata, pel de el tabac arruïna. Se m'oblidava l'últim article de la llista; un paquet de cigarrets 20$.

 Perquè després diguin que els diners no son importants!

Nota: La llista de preus ha estat revisada i analitzada minuciosament per la Montse, així que en molts articles hem tingut la nostra pertinent discussió, ella creu que compro molt barat!. (però com el que escric encara sóc jo, jejeje ;-)….., ayyy!, això ha estat un clatallottttttttt!.