Una de what?

Alguns us preguntareu perquè fa temps que no escrivim res i altres, perquè tornem a escriure, per als segons dir-los que ni jo mateix ho se, per als primers la resposta és ben senzilla, hem estat buscant feina com a bojos!.

Així que després de 2 carreres, 3 màsters, no sé quants anys d'experiència i diversos idiomes mal parlats, per fi ho hem aconseguit, la primera entrevista, que dic la primera entrevista, la primera prova com a... ... .. Cambrer!, Síiiii!!.

Pot semblar una tonteria, però no ho és, en absolut, El primer que vam haver de fer va ser inventar un currículum exemplar com cambrers, i posar les conseqüents referències, que per descomptat no tenim, així que vam decidir posar els telèfons d'alguns de vosaltres per si a algú se li acudia trucar preguntant per la Montse o per mi, (Però que us pensàveu?, que això de seguir el bloc era només llegir?, res d'això, a fer pinya!! i si algú pregunta, capxmunt som la òstia portant plats! "The milk carry on plates!").

El següent pas va ser acabar amb diverses hectàrees de l'amazones pel paper gastat, empaperant mig Sydney i fer la ruta de restaurants de la ciutat.

Dies més tard, Marco, el mànager del restaurant "Our place in Darling", un bonic raconet a Balmain (un dels barris més bohemis de la ciutat), es va decidir a trucar i fer-me una entrevista, on em va deixar patent que amb el meu anglès , la cosa estaria complicada, però com per a ser empresari cal ser valent o tenir diners i aquest no tenia molt del segon, em va oferir la possibilitat de fer una prova de dues hores (gratis per descomptat), després de la qual decidiria el meu futur com “Waiter” (cambrer) en aquesta ciutat. I amb una còpia del menú de vins, menjar i postres me'n vaig anar cap a casa amb l'esperança de servir patates braves a algun que un altre australià per un temps!.

El primer problema que vaig detectar, és que dels gairebé 40 plats que hi havia entre entrants, primers, segons i postres, l'únic que podia reconèixer eren les patates braves o els xurros amb xocolata, la resta ni sabia el que era i el que és pitjor, no tenia ni idea de com es pronuncia. Així que se'm va ocórrer quedar amb Suzana, la nostra amiga australiana (o OZ com diuen ells) i intentar fer una petita simulació. El resultat va ser descomposició avançada durant tres dies només amb pensar en la mera idea d'haver d'atendre uns clients australians en una taula.

Però com a home previngut val per dos, (aquí català previngut sense anglès val uns 0,75), Suzana em va fer una llista de preguntes que havia de formular i possibles respostes que em podien donar, i em vaig passar tres dies, intentant saber que cony és el popcorn squid, el wagyu steak, els Sourdough crumbs o el dukkah crust, la carta de vins, la vaig deixar per impossible!. (En fi, si voleu més detalls de la carta aquí teniu la web del restaurant. Www.ourplaceondarling.com.au).

Uns quants dies més tard, em van cridar per fer la prova, en concret avui. No m'he sentit així des que vaig fer la selectivitat i d'això fa ja 20 anys, només em faltaven les “xuletas” de les preguntes i la carta al boli , així que vaig fer el cor fort, vaig agafar les meves cartes i me'n vaig anar cap allà.

Que com va ser?. Al ser dilluns, vaig pensar que el restaurant estaria mig buit, i jo crec que algú es va dedicar anar dient per aquí que aquest dia es regalava el sopar, perquè el restaurant estava a rebentar i després de dos dies estudiant-me la carta, només a l’arribar em donen una carta nova amb plats nous a recomanar, dues hores i mitja després d'una gran actuació la resposta va ser ... ... ... ...

Que NO!, El motiu va ser evidentment, necessitaven algú amb més experiència i sobretot un nivell d'anglès millor. Així que li vaig agraïr l'oportunitat, vaig agafar les meves coses (les cartes de record per descomptat) i vaig anar a casa pensant en allò que va dir ... .. (Bé ara no se qui ho va dir, però és igual, tampoc em donarà feina!):

Recorda que no ets el que aconsegueixes ets el que superes.

Bé jo ja tinc una cosa que superar així que estic una mica més a prop de ser alguna cosa, no?.

I like the piripipipi

És una llàstima que a Austràlia no sàpiguen castellà, no solament per que els podria entendre, que també, sinó per què el “Astúries pàtria queridaaaa” estaria com a numero 1 en totes les llistes de Greatest hits i cintes de cassetteses de les gasolineres, al costat de les pelis porno. I per què?, bé diguem que els Australians tenen un hobby que els supera a tots amb escreix, (deixant de costat el tema del plàtan aixafat o surf!, per descomptat), que és sens dubte, la beguda, encara que hauria de dir, l'alcohol. 

Que això ho digui un abstemi, home pot semblar una miqueta exagerat, però si la segona observació que fa tothom després de conèixer-los (la primera és que Sydney és caríssim) és: “Escolta, els australians beuen molt veritat?” potser porti una mica de raó.

Per començar, aquí no vas al súper i et compres un parell de birras, una ampolla de soberano i una altra de anís el mono, simplement perquè en el súper no venen alcohol, com a molt coca-cola amb cafeïna, així que si vols comprar una simple ampolla de cervesa has d'apropar-te a unes botigues especials que única i exclusivament es dediquen a la venda d'alcohol, que no hauria de ser molt diferent, sinó fora perquè algunes d'elles s'assemblen més a antre de venda de mercaderies ambulants que a un celler típic, la qual cosa li atorga a l'instant de la compra una sensació d'il·legalitat que fins i tot arribes a demanar la mercaderia en qüestió, en veu baixeta i mirant als costats en rebre-la, no vagi a ser que aparegui la poli i et munti una redada.

Se suposa que això es fa per reduir la ingesta d'alcohol en els castigats estómacs australians, però la sensació és que el que provoca és justament el contrari. Les probabilitats de trobar-te gent molt beguda a les 5 de la tarda fent malabarismes per creuar el carrer, és més que alta, i no diguem el cap de setmana. L'altre motiu per no vendre alcohol en els supermercats, és intentar que els menors no puguin tenir accés a la beguda fàcilment, la qual cosa fa que a partir dels 18 la tinguin i intentin recuperar el temps perdut en solament un cap de setmana i de forma reiterada. Així que hi ha més controls d'alcoholèmia a Sydney que a la porta del “pont aeri”.

El que per descomptat han aconseguit és que comprar una ampolla de qualsevol cosa que contingui alcohol, inclòs amb finalitats medicinals, sigui de llarg el més car de Sydney, vaja que per enxampar aquí una borratxera has de primer consultar, no al metge, sinó al del banc. Encara i així, sembla que això no és un handicap massa gran per enxampar una bona turca, així pots veure cartells en les parades d'autobús en els quals et recomanen que si vas borratxo vagis segur pel carrer sense fer “eses”, (collons com si fos tan fàcil, si ja és un miracle que es mantinguin en peus!!, a més, suposen que podran agafar l'autobús?, de fet, creuen que seran capaços d'agafar el que els porta a casa?, suposant que recordin on es troba casa seva,esclar!). Vaja que si Stevie Wonder fes un anunci aquí, diria: “si beus no caminis tort”.

La veritat és que sembla que el tema se l'han pres en serio i hi ha fins i tot anuncis de televisió on et llancen el missatge de “has de saber quan dir prou”, De fet aquí podeu consultar la pàgina web on ho explica amb calma. Els efectes de l'Alcohol (com si no ho sabessin!), i quin és el standard drink, (una guia més o menys aproximada sobre quant pots beure fins a donar positiu, això de no beure ja ho han deixat per impossible).http://www.whentosaywhen.com.au/

O sigui que em podria guanyar la vida meravellosament si sabessin castellà, perquè els podria cantar l'Astúries pàtria querida  en plan tunero pandereta a l’aire. Així que per si sorgeix l'oportunitat jo ja vaig traduint alguna que una altra lletra que pugui donar-me resultat!. “with the piriripipi, with the parapapapa.!!!!”