I like the piripipipi

És una llàstima que a Austràlia no sàpiguen castellà, no solament per que els podria entendre, que també, sinó per què el “Astúries pàtria queridaaaa” estaria com a numero 1 en totes les llistes de Greatest hits i cintes de cassetteses de les gasolineres, al costat de les pelis porno. I per què?, bé diguem que els Australians tenen un hobby que els supera a tots amb escreix, (deixant de costat el tema del plàtan aixafat o surf!, per descomptat), que és sens dubte, la beguda, encara que hauria de dir, l'alcohol. 

Que això ho digui un abstemi, home pot semblar una miqueta exagerat, però si la segona observació que fa tothom després de conèixer-los (la primera és que Sydney és caríssim) és: “Escolta, els australians beuen molt veritat?” potser porti una mica de raó.

Per començar, aquí no vas al súper i et compres un parell de birras, una ampolla de soberano i una altra de anís el mono, simplement perquè en el súper no venen alcohol, com a molt coca-cola amb cafeïna, així que si vols comprar una simple ampolla de cervesa has d'apropar-te a unes botigues especials que única i exclusivament es dediquen a la venda d'alcohol, que no hauria de ser molt diferent, sinó fora perquè algunes d'elles s'assemblen més a antre de venda de mercaderies ambulants que a un celler típic, la qual cosa li atorga a l'instant de la compra una sensació d'il·legalitat que fins i tot arribes a demanar la mercaderia en qüestió, en veu baixeta i mirant als costats en rebre-la, no vagi a ser que aparegui la poli i et munti una redada.

Se suposa que això es fa per reduir la ingesta d'alcohol en els castigats estómacs australians, però la sensació és que el que provoca és justament el contrari. Les probabilitats de trobar-te gent molt beguda a les 5 de la tarda fent malabarismes per creuar el carrer, és més que alta, i no diguem el cap de setmana. L'altre motiu per no vendre alcohol en els supermercats, és intentar que els menors no puguin tenir accés a la beguda fàcilment, la qual cosa fa que a partir dels 18 la tinguin i intentin recuperar el temps perdut en solament un cap de setmana i de forma reiterada. Així que hi ha més controls d'alcoholèmia a Sydney que a la porta del “pont aeri”.

El que per descomptat han aconseguit és que comprar una ampolla de qualsevol cosa que contingui alcohol, inclòs amb finalitats medicinals, sigui de llarg el més car de Sydney, vaja que per enxampar aquí una borratxera has de primer consultar, no al metge, sinó al del banc. Encara i així, sembla que això no és un handicap massa gran per enxampar una bona turca, així pots veure cartells en les parades d'autobús en els quals et recomanen que si vas borratxo vagis segur pel carrer sense fer “eses”, (collons com si fos tan fàcil, si ja és un miracle que es mantinguin en peus!!, a més, suposen que podran agafar l'autobús?, de fet, creuen que seran capaços d'agafar el que els porta a casa?, suposant que recordin on es troba casa seva,esclar!). Vaja que si Stevie Wonder fes un anunci aquí, diria: “si beus no caminis tort”.

La veritat és que sembla que el tema se l'han pres en serio i hi ha fins i tot anuncis de televisió on et llancen el missatge de “has de saber quan dir prou”, De fet aquí podeu consultar la pàgina web on ho explica amb calma. Els efectes de l'Alcohol (com si no ho sabessin!), i quin és el standard drink, (una guia més o menys aproximada sobre quant pots beure fins a donar positiu, això de no beure ja ho han deixat per impossible).http://www.whentosaywhen.com.au/

O sigui que em podria guanyar la vida meravellosament si sabessin castellà, perquè els podria cantar l'Astúries pàtria querida  en plan tunero pandereta a l’aire. Així que per si sorgeix l'oportunitat jo ja vaig traduint alguna que una altra lletra que pugui donar-me resultat!. “with the piriripipi, with the parapapapa.!!!!”