Avui el dia va començar prou bé, missatge en el contestador del mòbil Australià,( després de penjar el meu cv en la web i enviar-ho a diverses empreses de treball o recruitment, com diuen aquí, que queda millor), algú, el nom del qual no vaig acabar d'entendre per complet,(aquí s'obstinen a pronunciar-ho perquè no et quedis amb ell, la qual cosa no deixa de ser un contrasentit), volia saber una mica de mi, i xerrar sobre una possible oferta de treball, així que després de pensar com nassos me les hauria d´apamar per mantenir una conversa telefònica amb un Australià, em vaig decidir a trucar, la cosa va anar be fins que van despenjar el telèfon, entre els nervis, l’Anglès i el telèfon, l'única cosa que vaig aconseguir és que em descartessin a l'instant, de fet, crec, encara no ho tinc gaire clar, que solament vaig aconseguir parlar amb la secretària, la culpa la va tenir, a part del meu tartamudeig quan parlo Anglès, les punyeteres vises, ja que la conversa va agafar un caire una mica desagradable quan em va preguntar pel meu visat, que evidentment no és de treball sinó de holidays, amb el que el tema es va donar per finalitzat. Així que ja anem tenint clar que haurem de fer algun curs perquè almenys puguem treballar 20 hores a la setmana, la qual cosa tampoc garanteix res, però val més això que res!.
Després d'aquesta traumàtica experiència, (la de parlar per telèfon amb un Australià, no la de que et descartin per a un treball, si vius a Espanya ja estàs immunitzat) decidim que una bona forma de celebrar-ho, (que et cridin és tot un èxit), era anar-nos a donar-nos el primer bany a una platja Australiana, més concretament a Bondi, platja surfera de Sydney.
Anem a veure, per a una persona acostumada al Mediterrani, banyar-se en el pacífic és tot el contrari al nom de l'oceà en qüestió, per començar veus com uns senyors vestits de groc i vermell, amb un barret una mica ridícul i a joc amb el banyador, s'entesten a apinyar a tothom en un costat de la platja, la qual cosa no deixa de ser una mica surrealista, però a la que treuen al segon tio amb cara de por, t'en adones de que el millor es fer-los cas. Així que et vas cap allà amb la teva cara de, però si jo sóc de Barcelona que m'he criat en el mar xavals, amb la teva xuleria i et disposes a posar el peu en el mar i cooooooooooooooooony, però d'on treuen aquesta aigua, osties, però qui és el que es dedica a anar fent glaçons al mar?, Aquí vénen els de gas Natural i els fan un monument!.
Després de Mitja hora intentant aclimatar-nos a l'aigua, la qual cosa és igual que demanar-li a un pingüí que s'aclimati al desert, vas i fent un acte de coratge i valentia, almenys per a mi!!, et fiques cridant com si haguessis vist un tauró, i quan ja estàs llest amb el cos mullat que fins i tot penses que ha merescut la pena, apareix de cop, a traïció, sense previ avís, amb traïdoria i malvolença, una ona de l'altura de la qual no vull en recordar-me, que jo crec que ens estava esperant, no des que arribem, no, des de la primera vegada que cancel·lem el viatge, que ens va ficar un viatge que ens va arrossegar un aaaaaaltre vegada a la sorra, al costat del pal amb la bandera groga/vermella, la qual cosa no hagués estat molt deshonrós de no ser perquè per la pròpia força de la ostia ens vam quedar amb el cul a l'aire amb les vestits de bany baixats tirats sobre la sorra i havent empassat 2 quilos de sal per cada litre d'aigua, perquè aquell aigua no és salina és sal amb aigua!, així que el nostre primer bany a la platja, deixant de costat que podia haver estat portada en els principals diaris sensacionalistes de Sydney, va durar gairebé menys que la trucada telefònica d'aquest matí, i llavors quan tot semblava perdut i ja anàvem pensant a fer les maletes i tornar ca a Itaca, com va dir en Llach, va aparèixer Mamà Noel per la platja….
I jo mirar al meu al voltant i vaig pensar…………………………, ehhhh però que fa papa Noel lligant amb la Montse???
?
