Primeres impressions de sydney

Si Triessim una ciutat americana qualsevol amb els seus exótics cotxes inclosos, les tradicionals tradicions angleses sense excloure la de conduir pel costat contrari per portar la contrària, el clima Mediterrani i l'amabilitat de la gent de les terres del sud, la “variadísima” cuina Asiàtica, li afegíssim 3 ciutadans també Asiàtics per cadascun Australià, ho amaníssim amb el llenguatge xinès per tots els racons, tant escrit com parlat i ho fiquessim  en una cocktelera, la primera idea que ens vindria al cap és que és un cocktail impossible i sense cap possibilitat, que és tan difícil com barrejar oli, aigua i vinagre o intentar unir aigua i foc, però el que passaria si finalmente ho agitéssim i ho servíssim ben calent és que obtindríem el cocktail Sydney City, i el més curiós del cas és que ens sorprendria per que combina a la perfecció.

Sidney, és això, un cocktail impossible, segurament en el lloc amb una mes gran dificultat per adoptar noves formes de vida. Aquesta Ciutat és la comunió de moltes i molt diferents cultures que estan acabant per conformar una sola. Per si soles no tindrien cap possibilitat, seria impossible que romanguessin, que resistissin, però és precisament la conjunció de totes elles, la varietat en uns pocs o uns molts quilòmetres quadrats el que fa viable aquesta ciutat. Per a un Europeu amb mentalitat Europea, història Europea i orgull Europeu, això és simplement inconcebible, massa pes històric a les seves esquenes, massa tradició traïda i imposada, però per a una ciutat que sembla que camina buscant la seva identitat o la seva ànima, no solament no ho és, sinó que és fins i tot necessari.