Aquest cop si que si

Quan un pensa en els grans viatgers de la història, Marco Polo, Cristóbal Colón, Américo  Vespucio , Marco (el que va ser buscar a la seva mare des dels Apenins als Andes), sempre li vénen a la ment els seves grans proeses, se'ns presenten com Joans sense por, aventurers desproveïts de judici i amb una seguretat en si mateixos aclaparadora, encara avui cal tenir-los ben posats per anar a la Xina i Marco Polo ho va fer sobre un camell al segle XIII, però si encara no existia ni la Gran muralla!!!! l'estaven començant perquè no entressin il·legals!! .

No em vull ni imaginar el que ha de ser un viatge fins a Amèrica amb vaixell i Colón ho va fer sense saber si el món era rodó, amb un ou com a única argumentació i llavors no se sabia que era un GPS, la qual cosa és gairebé un avantatge!, De Américo Vespucio es diu que va arribar a fer entre 2 i 6!!, 6 viatges a Amèrica, li va donar fins a temps d'adonar-se que allò era un altre continent!, i de Marco  que us he de dir, amb un mico i un poncho va anar a l'altra punta del món a buscar a la seva mare, que avui dia ja no es poden ni fer aquestes sèries, per que el nen als deu minuts de capitol li preguntaria al seu pare:” Papà, i per què no la va buscar en el Facebook? “. De fet el primer llibre de la història, el primer gran personatge, va ser un viatger anomenat Ulisses, Homer va escriure la Iliada i l'Odissea, i si el primer va ser un llibre sobre una guerra (que portava implícit un viatge) el segon va ser la història de la tornada de l'ídol. L'insòlit, és que va trigar 10 anys a tornar a casa, les va passar canutas i tothom ho troba una aventura apassionant.

El curiós del cas, és que en la majoria d'ells, ens queda el record del que van aconseguir però no de lo malament que els hi  van fer passar, i posats a pensar, la majoria dels quals recordem, són aquells que es van sortir amb la seva, dels que es van quedar pel camí, ni rastre!. Que els donin.

Bé, jo no sé que va haver de sentir un heroi com Ulisses, un marí com Colón, un venecià boig pel menjar xinès, o un nen amb un mico blanc (encara sort que no era floquet de neu!!, pel pes més que res!) abans de sortir per aquests mons de Déu…, però ostia, NOSALTRES ESTEM CAGATS!!, ( i ho dic en plural, ja que quan un viatja en parella, no solament es comparteix el destí físic sinó també el destí vital), perquè, i deixant de costat el capitol anterior d'Anatomia de Grey!, ens han intentat estafar en buscar una habitació, a Sydney no cap ni una mosca ( i això que viuen 7 milions d'habitants), i encara no hem fet les maletas.

Per cert, parlant de sortir, ens anem el Dimarts 14 de Desembre cap a Sydney, AVE Barcelona-Madrid, a les 2:45 surt el vol de Madrid a Dubai i de Dubai a Sydney passant per Bangkok, arribarem a això de les 8:30 del dijous 16 de Desembre les 12.00 de la nit del dimecres a Catalonia. Res, aquí al costat,  millor sortir pixats!

En fi, tot sigui per que les cròniques no s'oblidin de nosaltres!. Així que com va dir Homer en la Iliada:

 "Són els covards els únics que en la refrega retrocedeixen. El valent, per contra, lluita a peu ferm, ja fereixi o ja sigui ferit."

Però que si cal retrocedir, es retrocedeix i punt!.

  
Ens veiem a la tornada!