Buscant Or

La vida és un joc al que vulguem o no vulguem hem de jugar amb les cartes que ens han donat, improvisant sobre la marxa i amb les armes que hem anat adquirint al llarg dels anys.Si ets un immigrant a Austràlia amb un nivell d'anglès prou insuficient com per no poder seguir el ritme d'una conversa entre australians, diguem que és com si tinguessis un 1 i 1/2 en una partida al 7 i 1/2, llavors tens 2 opcions, o et retires o et tires un “farol” i jugues com si no tinguessis res que perdre i molt que guanyar.

Buscar treball a Austràlia en aquestes circumstàncies és el més semblat a anar de “farol”, però amb la sensació de que tothom sap quina carta tens. Encara que com va dir Henry Ford: “Els que renuncien són més nombrosos que els que fracassen”, o com diuen casa meva: “ de perdidos al rio”, fins que no es mostren les cartes de cap a munt no se sap qui guanya la partida, així que aquí estem disposats a seguir insistint fins que tots aixequin les seves cartes.

Buscar treball en aquesta ciutat, és com buscar el daurat a l'època de la Febre de l'Or, sembla que tothom ho troba però cal picar pedra fins a trencar la maça. Mai saps on pots trobar la pepita d'or, però mai has de deixar de buscar i mantenir l'esperança, que diuen que és l'últim que es perd. De moment, seguirem buscant el daurat a les pàgines web d'ofertes de treball, contactes i aviat començarem amb les empreses de selecció, on sembla que et poden facilitar un mapa de la zona, encara que mai saps molt bé de quin costat estan, del que busca o del que compra l'or.

Així que mentre posem en joc l'esperança, seguirem el que va dir en Samuel Beckett, i que a mi em va ensenyar la meva amiga Beatriz (a la qual envio un petó insol.lit! i al seu Roger, i de pas a tots els que ens segueixen cap per munt).

"És igual, prova una altra vegada, 

fracassa una altra vegada, fracassa millor."

La veritat és que no se si sabrem fracassar millor, però segur que provarem moltes més vegades.