I sembla que va ser ahir que...

Com diria la meva mare, “i sembla que va ser ahir que…..”, doncs no, ja fa gairebé 4 mesos que estem capxvall. Així que potser ha arribat el moment de passar comptes, i posar-se a plorar!, encara que francament ens han passat moltes més coses bones que dolentes, i de les dolentes cap que ens vagi a deixar seqüeles!, excepteeee, allò del surf, el mal de queixal, l'entrevista en el restaurant, el.., bé deixe-m´ho estar!.

Quan veia espanyols pel món (gran programa de ciència ficció), sempre hi havia una pregunta que feien i la resposta de la gent oscil·lava entre el menjar i la família, i tu et quedaves amb cara de.., doncs que original.

A la pregunta de “què és el que més t´anyores de Casa?”, més d'un devia sentir-se la mar d'incomodo, i no diguem la família en escoltar la resposta, per que si aquesta era el fuet , a veure que li expliques als teus pares quan els truquis després de l'emissió del programa, tret que siguin els de l'anunci de casa Tarradellas!.

El cas, és que suposo que més d'un es farà aquesta pregunta, així que intentarem respondre-la, i no, no és el fuet!, encara que ara mateix em menjaria un entrepà del embotit en qüestió!. (que fart que  estic del pernil dolç!!!, a aquest pas li acabaré dient pernil amarg!, de l'amargor que m'entra quan el menjo) per que aquí tens dues opcions de sandwich, Pernil dolç amb formatge o sense formatge!, però la veritat és que de moment no trobem a faltar excesivament el menjar, suposo que saber que un dia d'aquests tornem ajuda bastant.

Una de les coses de les quals t'en adones quan pases bastant temps lluny de teva casa i més si la cultura és diferent, és que cada lloc té un ànima diferent, l'ànima de Sydney, almenys per a nosaltres, la composen les persones que hem conegut i amb les quals anem convivint, els seus carrers, els llocs que freqüentem, els costums de la gent, el seu humor, el color de la llum, i no m'imagino aquí ni a la meva família ni als meus amics, simplement per que seria com imaginar-se un cangur saltant per la platja de la Barceloneta.

Però l'Ànima de Sydney no té res a veure amb l'ànima de Barcelona, ni els seus carrers, ni les seves gents, ni els seus costums, ni les seves platges, ni el color de la llum, no dic que sigui ni millor ni pitjor, com no es poden comparar dues persones sota aquests paràmetres, però en l'ànima de Barcelona estan les nostres famílies, els nostres amics, els nostres llocs, i els nostres records, i això, això és el que trobem a faltar.

Així que si algú em pregunta, Què és el que t´anyores de casa? Doncs, que vols que sigui, a tots vosaltres, cony, després de tot, menjar Pernil Amarg tampoc és tan dur, el difícil és passar molt de temps lluny de la gent que t´estima i que estimes. Encara que sembli que va ser ahir que ……