Jo per ser feliç vull un camió (1)

Suzana, una bona amiga australiana, necesitava portar des de Melbourne uns quants mobles i objectes personals al seu nou apartament a Manly, potser el barri amb més carisma de Sydney. Així que ens va proposar fer un viatge des de Sydney a Melbourne per la costa durant 3 o 4 dies per després passar uns quants dies més a Melbourne, a casa seva, tornant després junts amb totes les seves coses, solsament hi havia un “problemilla”, el viatge havia de ser en CAMIÓ, ella el llogava i nosaltres el portàvem fins a Melbourne, així que la resposta era òbvia,…. NO!!!.,

Si conduir un cotxe per la costat equivocat de la carretera durant 1000 Km, en un continent com Austràlia, on cal anar esquivant els cangurs com si d'un joc de la Wii es tractés, em semblava complicat, no m'ho volia ni imaginar en un camió de 3 tones.

Però tot NO per resposta, porta associat una excusa, i tenir, en teníem més que Km fins a Melbourne, però…, heu intentat donar alguna vegada una excusa en anglés?..., Així que abans de que fóssim capaços de pronunciar una sola paraula per excusar-nos en aquest idioma ja estàvem al volant del camió a les 8 del matí col·locant els miralls i pregant, l'única cosa que recordo des de la meva primera i única comunió, col·locant el navegador en el vidre de davant, el que no evita que et perdis, però és una víctima propiciatoria única si has de buscar un culpable a la teva incapacitat per trobar la carretera correcta, fins que la Montse es va erigir en defensora del navegador i vam acabar discutint igualment.

Després de passar fins a 4 vegades per Harbour Bridge (no havíem de passar cap) per poder sortir de Sydney, ens vam adreçar cap a  Wollongong, bonic poble de la costa Australiana que està a uns 45 minuts de Sydney, nosaltres, en canvi,  vam trigar gairebé 3 hores en arribar (jo crec que s'allunyava en lloc d'apropar-se), simplement per que se'ns va passar pel cap agafar una carretereta de costa que passava per allà, la mar de bufona per fer en moto però que com li posis el sidecar et vas barrancxvall!!, Així que vam començar el viatge amb unes vistes espectaculars sobre el mar, sobretot quan tènies la sensació de que el camió solsament mantenia 3 rodes sobre la carretera.

Una vegada vam arribar a Wollongong, varem baixar del camió, besar el terra i vam descartar fer mitja volta (jo preferia tornar caminant però Montse i el navegador volien seguir), vam continuar el camí cap a Melbourne amb un ull posat a la carretera i l'altre en el navegador per seguir la ruta més ample.

Així que ens vam posar rodes a la carretera i com que, això si, el millor que té anar dins un camió és que ningú, davant teu, et tapa les vistes, vam començar a gaudir de les magnifiques panorámiques, de les precioses platges de sorra blanca i aigües transparents, dels eucaliptus o gumtree (com els hi diuen els Australians) arribant a la mateixa platja amb uns cels enormes i nets, amb milions de diferents tonalitats de blaus segons la intensitat de la llum del sol, que et deixen amb la sensació de que la fi del món és un bon lloc per anar amb tant se val qui i com.

Així que entre llocs com Jervis Bay, Kiama, o pobles perduts entre dues grans ciutats, on res més passa que deixar que no passi res, varem decidir passar la nit a Narooma, un lloc enmig del no res, bolcat al mar, amb una platja kilométrica, un passeig per regalar-li a la vista el mar i gents amables i simpàtiques, que faria les delícies de qualsevol descobridor de paratges amagats, però que aquí solsament és un punt més enmig de la costa, fins a l´extrem punt que el bonic Motel en el que vam parar a dormir (amb uns més que agradables propietaris i un dels pocs que es podien trobar), estava buit.

Una vegada aparcat el camió després d'una llarga jornada de carretera i manta, uns 400 Km, vaig pensar que per fi podia experimentar el que aquella famosa cançó de Loquillo, que tots els que tenim més de 30 hem cantat alguna que altra vegada…….però a mi, que me’l deixin conduir per Austràlia.