La següent meta va ser arribar a Philip Island, mundialment coneguda pel circuit de Formula 1 que té i emplaçada a pocs quilòmetres de Melbourne (uns 100), i un es pregunta a quin il·luminat se li va poder haver ocorregut posar un circuit de F1 en una meravella com aquesta.
L'illa està unida al continent per un pont que cal creuar si es volen veure dues coses, la primera és una de les millors reserves Australianes de Koales en el seu habitat natural i dos l'arribada de pingüins nans, els més petits del món. Com els Koales ja hi son allà i els pingüins han d´anar fins allà, ens decidim a preguntar en l'oficina de Turisme de l´ illa a quina hora arribaven aquests aproximadament i la sorprenent resposta va ser: a les 17:46.
Perdó?, Si, és que són molt puntals, normalment cada dia arriben més o menys a aquesta hora, els fem un seguiment i coincideix bastant amb la posta de sol, ens va contestar amablement la noia d'informació. Jo m'esperava alguna cosa com, doncs miri, vostè arribi a les 5 o a les 6, segui, s'espera i si hi ha sort igual els veu!. De fet cal pagar 20 $ per poder entrar al recinte que et condueix a la platja per poder veure'ls, vaja, que podrien passar els anuncis de movierecord 10 minuts abans que arribin!.
Així que davant la total certesa de la trobada, primer ens vam dirigir cap a la reserva de Koales. El Koala, és sense cap mena de dubtes, l'animal més intel·ligent de la terra!, inclòs l'ésser humà, dorm 20 hores al dia, 20!!!, i menja durant quatre, quan surt i quan el sol es posa, dorm en el seu arbre, es desperta i sense haver de moure's, obre la boca, i es jala el seu eucaliptus!.
De fet viuen en els arbres i són més maldestres que jo intentant baixar o pujar d´ell. L'única cosa que els mou a canviar-se d'arbre és quan veuen una femella en l'eucaliptus veí, la miren, es canvien d'arbust torpement, sense necessitat d'aparentar que saben grimpar ni gens, per a què?, i si la femella els accepta, val, i si per contra, els posa aquesta cara que tots els que som lletjos coneixem a la perfecció, ni intenten fer-se el simpàtic, ni les conviden a una copa (d'eucaliptus s'entén), ni es fan el seu amic, ni molt menys aprenen a ballar salsa, la qual cosa pot ser encara més patètic, es donen mitja volta i segueixen menjant eucaliptus en el seu arbre fins que un dia la femella els crida per prendre un eucaplitus ben fred. Mare meva, quina lliçó. Així que després de veure aquests mestres de la seducció, que dic seducció, de la vida, ens vam posar direcció pingüilandia.
Pingüilandia, és un recinte especialment dedicat als pingüins que dona acés a una platja preciosa on solsament accepten pingüins, així que quan entres pases per unes passarel·les elevades de fusta, per no trepitjar el terra, que et condueixen a unes petites graderies des d'on es pot veure l'arribada d'aquests animals. Així que et seus com si d'un cinema d'estiu es tractés a esperar el documental. On una veu en off t'adverteix que vagis amb compte quan marxis del pàrquing no vagi a ser que tinguis un inquilí inesperat en el cotxe, i tu penses, ja està, la broma dolenta de torn.
I sense anuncis pevis ni crispetes per menjar, apareix, l'animal més elegant del planeta, sempre amb el seu vestit a punt preparat pel sopar de gala, i com no, puntuals per a l'ocasió.
Despres d'escoltar els primers sorolls, i de mirar curiós cap a la platja, veus aparèixer, unes aus diminutes d'uns 30-40 cm d'alt, espolsant-se l'aigua del damunt i començant a caminar per la sorra per aconseguir arrivar a la part verda de la illa el més ràpid possible, com dient,”ja era hora!!, per fi em puc treure aquesta humitat del damunt!.”, encara que el més graciós és quan de cop es paren i miren cap a enrere com dient, “on s'haurà ficat el que mancava!”, i quan el que manca apareix, segueixen corrent cap a la part seca de la illa com buscant lloc pel parasol.
Una vegada sembla que ja han arribat tots i et dirigeixes cap a la sortida, apareix davant de tu i sota els teus peus, l'illa repleta de pingüins clacant i buscant a la seva parella per trobar un lloc on empolainar-se i descansar uns dies, vaja el resort de luxe dels pingüins.
Així que després d'un parell d'hores amb la boca oberta, veient l'humans que poden ser els pingüins o els pingüins que podem arrivar a ser els humans amb els pantalons baixats, ens dirigim cap a on es trobava el camió i com no va ser la sorpresa, quan vam veure un pingüí en el Pàrquing just davant el camió!!, que en veure'ns va surtir per cames ajudeu-me (i puc assegurar que són moltíssim més ràpids que nosaltres amb els pantalons baixats).
I és que fins i tot els pingüins saben que per ser feliç cal un camió encara que els busquin amb cambres frigorífiques, esclar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario